POC VALOR I POCA VERGONYA

“Salut, democràcia i bons aliments”, aquest ha estat, i continuarà sent,  l’objectiu de la campanya que ha dut a terme la plataforma Som lo que Sembrem. Vam plantejar un mecanisme legal i democràtic de participació ciutadana per a fer-nos sentir, vam tirar endavant la ILP, s’ha fet campanya durant prop de dos anys, hem treballat perquè la gent comenci a sentir a parlar dels transgènics, hem treballat per a donar informació a la ciutadania, i ho hem fet tot lliurement, sense pressions ni interessos econòmics de cap tipus perquè el nostre únic objectiu és la defensa de la salut que passa per un nou sistema agroalimentari, la qual cosa no poden dir ni molts polítics ni molts científics d’aquest país. Aquesta és la trista realitat, la “bèstia diabòlica” de fer diners amb les patents dels transgènics fa temps que ha arribat a casa nostra i sembla que s’hi ha instal·lat còmodament. Aquesta és la conclusió que n’hem  tret del resultat de la votació al ple del Parlament. Poc valor van demostrar PSC, CiU i PPC quan van votar a favor de l’esmena a la totalitat. Poc valor per a discutir un tema tan polèmic i controvertit però amb tants interessos econòmics al darrere. Poc valor i poca vergonya quan ignoren més de 105.000 signatures i no admeten a tràmit la discussió. Com deia el diputat Pané, “els fa mandra pensar un nou sistema agrari català”, tan i tan necessari i urgent -segons Martí Boada, premi Nobel alternatiu.

Que la ciència avança i en gaudim cada dia és cert i no hi anem en contra. Però quan a la ciència sols li interessa el rendiment econòmic, llavors és perillosa. El panís transgènic Mon810 que ara és cultiva a Catalunya sols és necessari perquè l’agricultura actual –industrial, intensiva, mecanitzada, antinatural-  ha deixat de fer les rotacions tradicionals de cultius i opta per esgotar la terra fins a l’infinit, i en conseqüència aquesta respon amb les mateixes armes i promou les plagues. Això ho saben els investigadors agraris pro transgènics, però ho callen perquè la rotació de cultius no és una patent que doni diners, la llavor transgènica sí que en dóna. Aquest és el quid de la qüestió. I a més, les patents tenen data de caducitat, amb la qual cosa no hi ha temps per a massa investigacions –això ho diu el senyor Bueno, científic pro transgènics, en directe als Matins de TV3-  i surten al carrer com surten, és a dir, sense prou seguretat. Ja tenim l’antecedent del BT176 que va haver de ser retirat dels cultius per toxicitat demostrada a posteriori. Un altre detall, el preu de la llavor ogm és 16 vegades més car que la feta pel pagès que es guarda d’un any per altre. I encara més, s’ha de comprar cada any perquè és irreproduïble, amb la qual cosa el pagès passa a dependre de per vida de la voluntat de les multinacionals que pot arribar a ser inescrutable. I per a mi el pitjor és que es nega la vida com ens l’han regalat i com l’hem conegut fins ara, llavors que germinen any rere any.

Sols em queda manifestar d’una banda, l’orgull que sento per companys com l’Alexis Inglada, que amb un discurs serè i ferm va deixar bocabadats molts polítics presents (llàstima que el vot polític els pesés més que la conciencia); i de l’altra, la satisfacció d’haver compartit cinc dies de vaga amb una gent tan valenta i treballadora, i agrair les intervencions d’ERC, ICV-EUA i C’s a favor de continuar el debat de la ILP en l’hemicicle parlamentari i el posicionament a favor d’un nou sistema agroalimentari.

Montserrat Esquerda membre de la plataforma Som lo que Sembrem