BONS PROPÒSITS PER AL 2010:

Vénen festes i any nou, toca fer-se nous bons propòsits per a introduir petits grans gestos que han de portar un gran canvi, per això des d’Slow Food ens volem fer ressò de les recomanacions que fa Michael Pollan en el seu llibre, El detectiu al supermercat, per a un canvi de dieta i de manera de comprar. Som molts els que volem un canvi, vosaltres també us hi podeu sumar si voleu un món millor. Qui cregui que les seves accions no porten enlloc, és que no han dormit mai amb un mosquit a l’habitació...

Michel Pollan recomana: evitar menjar allò que no entenem –productes amb ingredients desconeguts, impronunciables, que continguin més de cinc ingredients, que continguin xarop de panís ric en fructosa, també allò que no es pot fer malbé.

Cap d’aquestes característiques és perjudicial per ella mateixa, però totes constitueixen indicadors fiables que els aliments han estat molt processats. Han passat d’aliments a productes alimentaris. Si volem un iogurt –és a dir, llet fermentada—, per què hem d’ingerir: xarop de panís ric en fructosa, midó modificat de panís, gelatina comestible, carraginina, fosfat tricàlcic, aromes naturals i artificials, vitamines, etc. La ciència militar, sempre la més avançada, ha dissenyat un sistema de conservació per a poder-te menjar uns hot dogs, és a dir pa amb salsitxa de frankfurt, elaborats 3 anys abans! Què deuen incloure? Un altre exemple, el pa, tradicionalment, conté 4 ingredients: farina, llevat, aigua i sal. Us podeu trobar al supermercat pa de motllo envasat amb etiquetes que especifiquen fins a 36 ingredients, per exemple: niacina, ferro, monohidrat de tiamina (vitamina B), riboflavina (vitamina B2), monoglicèrid etoxilat, àcid fòlic, xarop de panís, sèrum, celulosa, oli vegetal, condicionadors de la massa goma guar, lecitina de soja, betacaroteno (colorant), etc. No us tira enrere aquest producte?

Cal evitar els productes alimentaris que exhibeixen afirmacions de propietats saludables. Perquè un producte dugui aquestes afirmacions al paquet, primer ha de tenir un envàs, per la qual cosa d’entrada és més que probable que es tracti d’un aliment processat. Normalment només les grans companyies alimentàries tenen els mitjans per assegurar-se que l’agència de seguretat alimentària corresponent avali les afirmacions de propietats saludables dels seus productes i fer-ho saber després a tot el món. Calen els diner per encarregar l’estudi científic i després la campanya publicitària.

Sortiu del supermercat tan aviat com pugueu i dirigiu-vos al mercat de pagesos més proper. Doneu la mà a qui us dóna de menjar. Menjar és un acte agrícola. Som coproductors, no som només consumidors passius d’aliments, participem en la creació dels sistemes que ens alimentem.

Mengeu més vegetals. Com més toxines hi ha en l’ambient, més vegetals haurem de menjar perquè els antioxidants d’aquests ajuden a eliminar la toxicitat de substàncies químiques perilloses. La carn, consumim-la com a guarnició i com a molt ½ kg a la setmana, poca i bona, és a dir, de pastura no pas industrial. Augmentem la biodiversitat a taula i així l’augmentarem també als camps. Menys monocultius vol dir menys pesticides i fertilitzants químics. I així tindrem també terres més sanes, animals, plantes i persones també més sanes.

Cuineu més. Mengeu a taula i eviteu fer-ho sols. És a taula on ens socialitzem i eduquem els nostres fills, on els ensenyem modals i l’art de la conversa. És a taula on els pares estableixen la mida de les proporcions, la manera exemplar de menjar i el comportament amb l’alcohol, i fan complir unes normes socials en relació amb la gola, la golafreria i el malbaratament. Els àpats compartits són alguna cosa més que alimentar el nostre cos; són institucions exclusivament humanes, en les quals la nostra espècie va desenvolupar el llenguatge i aquella cosa que anomenem cultura. (Continuarem, feu-nos confiança). Associació Catalana d’Slow Food